DIA DE REFLEXIÓ - avui dissabte m'ho he passat reflexionant i no n'he tret l'aigua clara, ja que no he trobat el partit que em doni la confiança per posar el meu vot, ja que cap candidat a dit quins plans té per als pròxims cuatre anys, només diuen que els votem i que ja tenen la fórmula per arreglar tot aquest desgavell pel qual estem passant però cap a especificat com ho arreglarà. El que no pot ser és que s'hagi d'anar a votar per ideologia de partit, es deuria de fer per propostes el més ajustades, concretes i possibles a les necessitats del moment i així poder escollir el candidat que millors propostes faci al ciutadà, sense tenir en compte si és a la dreta, a l'esquerra o al centre, crec que d'aquesta manera seria més democràtic.
E, Sbert
dissabte, 19 de novembre del 2011
divendres, 15 de juliol del 2011
dimecres, 15 de juny del 2011
Esclaus del segle XXl
Als anys 70, 80 del passat segle es va produir el fenomen en qué, algunes regions d'Espanya, els seus habitants, per falta de mitjans van haver d'emigrar a altres regions de l'estat per mirar de guanyar-se la vida, però per exemple a Catalunya també el treball escassejava i els obrers es reunien en els polígons industrials perquè els contractessin algunes empreses per unes hores, al preu de misèria, que volien els empresaris desaprensius que sense cap escrúpol els deien, o hu prens o ho deixes, perquè tinc cua per escollir.
Això en aquells anys, però ara en aquest segle XXI, s'està produint el mateix problema, tant immigrants com espanyols també fan cua perquè els contractin pel temps que sigui, i també a preus ridículs.
És una vergonya que moltes de les persones que tenen la culpa d'aquesta crisi que patim, s'aprofitin dels obrers que en el seu moment els van ajudar, a força de treball mínimament pagat, per enriquir-se. I ara no paren de plorar, dient que si no hi ha acomiadament lliure, no podran seguir fent-se més rics i tenen la cara dura de demanar ajuda al govern per tirar endavant a més a més, poder acomiadar personal per sanejar la seva economia, sense pensar que els diners que els concedeix el govern, surt de les arques que els treballadors hem omplert amb els impostos que s'han pagat tots els mesos, en fi que aquesta gent es burla del món laboral, jo que sé.
Això en aquells anys, però ara en aquest segle XXI, s'està produint el mateix problema, tant immigrants com espanyols també fan cua perquè els contractin pel temps que sigui, i també a preus ridículs.
És una vergonya que moltes de les persones que tenen la culpa d'aquesta crisi que patim, s'aprofitin dels obrers que en el seu moment els van ajudar, a força de treball mínimament pagat, per enriquir-se. I ara no paren de plorar, dient que si no hi ha acomiadament lliure, no podran seguir fent-se més rics i tenen la cara dura de demanar ajuda al govern per tirar endavant a més a més, poder acomiadar personal per sanejar la seva economia, sense pensar que els diners que els concedeix el govern, surt de les arques que els treballadors hem omplert amb els impostos que s'han pagat tots els mesos, en fi que aquesta gent es burla del món laboral, jo que sé.
dilluns, 6 de juny del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
El Conseller de Sanitat.....
El conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, en una intervenció de TV, va dir que el model de sanitat és insostenible per la manca de recursos, i que el seu consell era que ens apuntesim en alguna mútua privada, i com és evident llavors pagaríem la pública i la privada, cosa que si que és inviable per als treballadors en aquests temps de crisi i de més del 20% de persones a l’atur. Però resulta que el dia 6 llegeixo a El Periodico una notícia que diu que les clíniques privades també tenen dificultats financeres, i clar això em porta a recordar el que ha dit el senyor Boi Ruiz, que estava de director o alguna cosa semblant en la sanitat privada i tenia de saber la seva situació. Llavors un lliga caps i el resultat és que ara es veu clar el que pretén, que és ajudar a la clíniques privades amb les retallades de la pública. Espero que si és així no li surti rodó pel bé dels treballadors i juvilats que necessiten atenció sanitària.
dimecres, 30 de març del 2011
PIENSA MAL...
PIENSA MAL…
El miting que celebró el PSOE, en Castilla-La Mancha el Sr. Bono y el Sr. Rubalcaba , se tiraron flores el uno al otro, pero bueno, esto es lo que se lleva en los partidos propios, pero lo que no me gustó fue lo que dijeron luego, en sus discursos, como que la bandera española no es incompatible con la de Castilla, que el PSOE garantiza el principio de igualdad, que ellos no están para inventar naciones y que tienen una sola idea de España, a lo mejor es que yo soy muy mal pensado, pero por mi que se les ve por donde van los tiros y a quien van dirigidos, ¿o no?
El miting que celebró el PSOE, en Castilla-La Mancha el Sr. Bono y el Sr. Rubalcaba , se tiraron flores el uno al otro, pero bueno, esto es lo que se lleva en los partidos propios, pero lo que no me gustó fue lo que dijeron luego, en sus discursos, como que la bandera española no es incompatible con la de Castilla, que el PSOE garantiza el principio de igualdad, que ellos no están para inventar naciones y que tienen una sola idea de España, a lo mejor es que yo soy muy mal pensado, pero por mi que se les ve por donde van los tiros y a quien van dirigidos, ¿o no?
diumenge, 27 de març del 2011
UN BUEN ENCUENTRO
El otro día arreglando un poco los libros de casa me encontré con uno, el cual no me miraba hace un montón de años y entre sus paginas encontré una vieja Declaración Universal de Derechos Humanos, debía estar allí metida desde los años 1960, me alegre de encontrarla pues creía que la había perdido, y además tener este folleto en aquellos tiempos no era bien visto por el régimen del momento.
Bueno, pues me puse a releerla y claro, viendo como está el mundo hoy en día, esta Declaración parece un cuento de hadas, lo digo porque en el año 1948, cuando se redacto, se hizo para que las Naciones, lo fueran poniendo en practica para el bien de todos sus ciudadanos, pero por lo que está pasando actualmente, no creo que nadie recuerde que existe esta Declaración y mucho menos que algún mandatario tenga la menor intención de llevarla a cabo en su país.
En el primer párrafo del preámbulo de esta Declaración dice :
“Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimientote la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana;”.
Leyendo este párrafo estaréis de acuerdo conmigo que parece un cuento de hadas, pero os juro que no lo es, ya que esta Carta, si se llevara a cabo, seria la cosa más grande que podría sucederle a este mundo.
Bueno , pues os recomiendo que la leáis ya que esta en Internet, y os aseguro que la encontrareis sencillamente humana.
E. Sbert
Bueno, pues me puse a releerla y claro, viendo como está el mundo hoy en día, esta Declaración parece un cuento de hadas, lo digo porque en el año 1948, cuando se redacto, se hizo para que las Naciones, lo fueran poniendo en practica para el bien de todos sus ciudadanos, pero por lo que está pasando actualmente, no creo que nadie recuerde que existe esta Declaración y mucho menos que algún mandatario tenga la menor intención de llevarla a cabo en su país.
En el primer párrafo del preámbulo de esta Declaración dice :
“Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimientote la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana;”.
Leyendo este párrafo estaréis de acuerdo conmigo que parece un cuento de hadas, pero os juro que no lo es, ya que esta Carta, si se llevara a cabo, seria la cosa más grande que podría sucederle a este mundo.
Bueno , pues os recomiendo que la leáis ya que esta en Internet, y os aseguro que la encontrareis sencillamente humana.
E. Sbert
LA ORACION
Los discípulos de Jesús reconocieron la importancia de la oración y le pidieron a él que les enseñara a orar. El dio instrucciones que son indispensables para los cristiano hoy en día. (Lucas 11: 1-4) . Al considerar estas instrucciones nuestro deseo debe ser conformarnos a ellas, aunque se haga necesario cambiar nuestra manera de orar.
En Mateo 6: 5, 6, Jesús dijo: Cuando vosotros oréis, no debéis ser como los hipócritas; porque a ellos les gusta orar de pie en las sinagogas y en las esquinas de los caminos anchos para ser visibles a los hombres. De verdad os digo: ellos están teniendo su galardón de lleno. Tu, sin embargo, cuando ores, entra en tu habitación privada y, después de cerrar tu puerta, ora a tu Padre que está en lo secreto, luego tu Padre que mira en secreto te recompensará
En Mateo 6: 5, 6, Jesús dijo: Cuando vosotros oréis, no debéis ser como los hipócritas; porque a ellos les gusta orar de pie en las sinagogas y en las esquinas de los caminos anchos para ser visibles a los hombres. De verdad os digo: ellos están teniendo su galardón de lleno. Tu, sin embargo, cuando ores, entra en tu habitación privada y, después de cerrar tu puerta, ora a tu Padre que está en lo secreto, luego tu Padre que mira en secreto te recompensará
EL ARBOL Y EL TELEFONO
Se dice que la ciencia ha destronado ha la magia. ¿Lo ha hecho realmente? Una curiosa anécdota viene a decirnos que si, aunque tan solo en un pequeño grado. La anécdota en cuestión fue por Jean Cocteau en su discurso de recepción en la universidad de Oxford.
Aquí está:
Mi amigo Pobers, catedrático de parapsicología de la universidad de Utrecht, fue enviado a las Antillas para estudiar los extraños fenómenos que ocurrían allí entre la gente pobre. Efectivamente, allí, cuando una mujer quiere comunicar con sus familiares, su marido o su hijo que han ido a la ciudad a hacer sus encargos, se dirige simplemente a un árbol… y el marido o el hijo le traen lo que a pedido. Pobers asistió en varias ocasiones a este fenómeno, y finalmente se decidió a preguntarle a una campesina por qué se servia de un árbol para aquello.
La campesina le miró unos instantes y luego respondió con la mayor naturalidad del mundo:
¿Qué por que me dirijo a un árbol? Pues, sencillamente, porque soy pobre, si fuera rica, tendría teléfono.
Aquí está:
Mi amigo Pobers, catedrático de parapsicología de la universidad de Utrecht, fue enviado a las Antillas para estudiar los extraños fenómenos que ocurrían allí entre la gente pobre. Efectivamente, allí, cuando una mujer quiere comunicar con sus familiares, su marido o su hijo que han ido a la ciudad a hacer sus encargos, se dirige simplemente a un árbol… y el marido o el hijo le traen lo que a pedido. Pobers asistió en varias ocasiones a este fenómeno, y finalmente se decidió a preguntarle a una campesina por qué se servia de un árbol para aquello.
La campesina le miró unos instantes y luego respondió con la mayor naturalidad del mundo:
¿Qué por que me dirijo a un árbol? Pues, sencillamente, porque soy pobre, si fuera rica, tendría teléfono.
divendres, 25 de març del 2011
EDUCACION 10
EDUCACIÓ -¿ Com és possible que un govern, sigui del color que sigui, per molt apurat que estigui, doni prioritat a una matèria tan bàsica com és l'educació per a restar-li ni un mínim del pressupost ?
És demencial que l'educació, que és la base del futur per al país, hagi de passar per aquesta reducció de pressupostos. A més, ja se sap la manca de preparació que tenen molts professors per ensenyar les noves tecnologies, perquè no se'ls ha donat les oportunitats que es requereixen per estar a l'altura, de tot això es queixen amb motiu.
També passa que els alumnes que poden arribar a les universitats es troben amb els problemes de les taxes, que la majoria no poden pagar, en canvi els que si poden fer-ho, que són els "nens de papa", només van per presumir d'universitaris i moltes vegades quan s'avorreixen es dediquen a viure d'okupes i ha enfrontar-se a la policia en les manifestacions per divertir-se. A més també està la retallada en la Sanitat, un altre tema que no s’hauria a que tocar, sinó al contrari incrementar les assignacions per millorar l'assistència. Ara preguntaria al govern perquè als banquers que fan ostentació dels beneficis obtinguts no
se'ls exigeix que part d'aquests passin a les arques públiques, ja que la banca quan té dificultats va a als diners públics, i no els importa que aquests diners, al cap i ha la fi, és majoritàriament dels impostos que paguem els ciutadans, en fi que tot ho hem de patir els treballadors i els juvilats, i ja està bé, millor dit MALAMENT.
És demencial que l'educació, que és la base del futur per al país, hagi de passar per aquesta reducció de pressupostos. A més, ja se sap la manca de preparació que tenen molts professors per ensenyar les noves tecnologies, perquè no se'ls ha donat les oportunitats que es requereixen per estar a l'altura, de tot això es queixen amb motiu.
També passa que els alumnes que poden arribar a les universitats es troben amb els problemes de les taxes, que la majoria no poden pagar, en canvi els que si poden fer-ho, que són els "nens de papa", només van per presumir d'universitaris i moltes vegades quan s'avorreixen es dediquen a viure d'okupes i ha enfrontar-se a la policia en les manifestacions per divertir-se. A més també està la retallada en la Sanitat, un altre tema que no s’hauria a que tocar, sinó al contrari incrementar les assignacions per millorar l'assistència. Ara preguntaria al govern perquè als banquers que fan ostentació dels beneficis obtinguts no
se'ls exigeix que part d'aquests passin a les arques públiques, ja que la banca quan té dificultats va a als diners públics, i no els importa que aquests diners, al cap i ha la fi, és majoritàriament dels impostos que paguem els ciutadans, en fi que tot ho hem de patir els treballadors i els juvilats, i ja està bé, millor dit MALAMENT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)